domingo, 25 de junio de 2017

Peces

Et construiria.
Si estigués ben fet, si no fós proscrit.
Et faria de peces noves.

T'esbucaria.
Te tornaria a començar,
com es torna a començar
una muntanya conquerida
per un camí equivocat.

Et posaria peces d'altres,
que no són teves,
però que m'agraden.

Et posaria, per exemple,
uns ulls que em mirassin.
No s'últim model,
bastarien es que ja duies fa uns anys,
que pareixien romputs de sempre mirar es mateix lloc,
sa casa que jo era per a tu.

Et construiria, tota de nova.
Et posaria una mica més de ràbia,
de sa que serveix per canviar el món,
et pujaria es volum de sa teva veu
per maleir es qui deixen morir nins al mar.

Et construiria, si estigués ben fet,
si no fós proscrit,
si no fós una maleïda eugenèsia mal dita romàntica.

T'esbucaria sa vergonya i et cosiria ales
per a que fugissis de jo, més ràpid,
i assaborissis aires de llibertat,
sense homes presos de ses seves creacions.

Si estigués bé edificar-te,
series sa meva Frankenstein.
Començaria per sa meva costella torta,
sa de mirar sempre cap a terra.

Ho faria si no fós delicte contra sa llibertat.
Si no pogués sofrir ses teves peces rovellades.
Si no t'estimàs, ho faria.
A qui vull enganar? Pura fantasia.