Et construiria.
Si estigués ben fet, si no
fós proscrit.
Et faria de peces noves.
T'esbucaria.
Te tornaria a començar,
com es torna a començar
una muntanya conquerida
per un camí equivocat.
Et posaria peces d'altres,
que no són teves,
però que m'agraden.
Et posaria, per exemple,
uns ulls que em mirassin.
No s'últim model,
bastarien es que ja duies fa
uns anys,
que pareixien romputs de
sempre mirar es mateix lloc,
sa casa que jo era per a tu.
Et construiria, tota de
nova.
Et posaria una mica més de
ràbia,
de sa que serveix per
canviar el món,
et pujaria es volum de sa
teva veu
per maleir es qui deixen
morir nins al mar.
Et construiria, si estigués
ben fet,
si no fós proscrit,
si no fós una maleïda
eugenèsia mal dita romàntica.
T'esbucaria sa vergonya i et
cosiria ales
per a que fugissis de jo,
més ràpid,
i assaborissis aires de
llibertat,
sense homes presos de ses
seves creacions.
Si estigués bé
edificar-te,
series sa meva Frankenstein.
Començaria per sa meva
costella torta,
sa de mirar sempre cap a
terra.
Ho faria si no fós delicte
contra sa llibertat.
Si no pogués sofrir ses
teves peces rovellades.
Si no t'estimàs, ho
faria.
A qui vull enganar? Pura fantasia.
A qui vull enganar? Pura fantasia.
